Acaba de veure la llum el volum X‎VI (III) de Flora Iberica, que conté una esperada part de les Compostes, amb la qual es clou aquesta família, editat, entre d'altres per Carles Benedí, Toni Buira i M. Benito Crespo i amb data de 2019 al Dipòsit Legal.

Un bon grapat de gèneres tenen autors de centres de recerca dels Països Catalans (com M.Á. Alonso, M.B. Crespo i A.Juan, d'Alacant; J. Güemes, de València;  J. Pedrol de Lleida i C. Benedí, M. Galbany, S. Herrando-Moraira, N. Montes, L. Sàez i I. Soriano, de Barcelona), que posen de manifest la contribució a  l'estudi d'aquesta família tan extensa i complexa.

La clau general de la família ha estat lleugerament retocada i ara apareix en el format definitiu. Segons que informa C. Aedo en la introducció, amb aquest volum "s'han estudiat 188 de les 189 famílies presents a la Península Ibèrica, que fa un total de 1125 gèneres i 5646 espècies (6021 tàxons si hi comptem els infraespecífics)"

Més informació

• Benedí, C., A. Buira, E. Rico, M.B. Crespo, A. Quintanar & C. Aedo (eds.) (2019). Flora Iberica, vol. XVI (III). Real Jardín Botánico- CSIC, Madrid.
• Notícia de la publicació - Web del CSIC

Passats més de quaranta anys de la primera edició (1976) de "Natura, ús o Abús (Llibre Blanc de la Gestió de la Natura") i trenta de la segona edició, corregida i enterament actualitzada el 1988, l'Institut d'Estudis Catalans acaba de treure'n una tercera edició, en format electrònic, embrió de futurs debats.

El Llibre blanc s’ha convertit en un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural i en una eina imprescindible per a la comunitat científica. Considerat la primera gran diagnosi ambiental de Catalunya, ha estat utilitzat pels diversos governs com a base per a la redacció del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). El projecte, coordinat per per Ramon Folch, Josep Peñuelas, David Serrat i Josep Germain inclou trenta-tres articles de setanta-tres autors i autores de referència, que s’aniran publicant progressivament. També es poden consultar els PDF de les dues edicions anteriors, gràcies a la col·laboració de la Fundació Carulla i l’Editorial Barcino.

El capítol de flora i funga ha estat a càrrec dels membres del GReB Cèsar Blanché (BioC, UB) i de Llorenç Sàez (UAB)



Mes informació

• Sumari i accés al llibre - Web de Natura: Ús o Abús
• Notícia 8/4/2019 - Web de l'IEC
• Capítol de flora: Blanché, C. & L. Sàez (2019). Espècies protegides i amenaçades: flora i funga. In: R. Folch, J. Peñuelas, D. Serrat & J. Germain (coord.), Natura: Ús o Abús (2018). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Llibre electrònic disponible a https://natura.llocs.iec.cat/ [23/04/2019]. 5.c.I : 1-56. ISBN: 978-84-9965-457-7. DOI: 10.2436/15.0110.22.22

En el context de les publicacions que veuen la llum al voltant de Sant Jordi, acaba d'aparèixer Les orquídies del Solsonès.

Coordinat per David Guixé, David Giralt, Josep Nubiola, Gerard Bota i Enric Bringués, es tracta d'un projecte amb participació ciutadana  que va començar el 2011 i que fins el 2015 ha permès conèixer millor la biologia, la fenologia, la presència i la distribució comarcal de les espècies d’orquídies d'un territori relativament poc explorat de la Catalunya Central, que se suma a les iniciatives anàlogues que van florint en d'altres comarques catalanes.

Aquest volum és editat per la Institució Catalana d’Història Natural (Grup de Natura del Solsonès - Centre d’Estudis Lacetans)

Més informació

GUIXÉ, D.; GIRALT, D.; NUBIOLA, J.; BOTA, G.; BRINGUÉS, E. (eds.) (2019). Les orquídies del Solsonès. Solsona: Institució Catalana d’Història Natural: Grup de Natura del Solsonès - Centre d’Estudis Lacetans.

La revista Global Ecology and Conservation acaba de publicar en línia un article de M. Bosch et al., investigadors del BioC, de la UV i d'Igniagreen on s'aborda si hi ha una escala de conservació per damunt de l'espècie, que, almenys en alguns casos, pugui entendre millor les relacions entre tàxons molt estretament relacionats entre si, sovint situats sota la gestió de diverses administracions territorials.

Segons el resum de l'article, l'abordatge a una escala regional és l’origen de múltiples decisions de conservació disfuncionals. Aquestes inclouen categories d’avaluació de riscos UICN inapropiades i conseqüències derivades: poca eficàcia en l’assignació de fons públics i privats o la repetició d’actuacions / instal·lacions innecessàries. Les dades proporcionades per l’estudi revisat d’un grup d'esperons del W Mediterrani (Delphinium ser. Fissa), que inclouen noves dades sobre demografia, modelització de nínxols, diversitat genètica i filogeografia, han contribuït a una nova i més àmplia anàlisi de les causes d’amenaça. Tot i que les regulacions actuals de la Llista Vermella de la UICN no permeten avaluacions a nivells superiors al rang específic, la informació aportada suggereix que, en alguns casos, aquest podria ser un millor enfocament per a la planificació i acció  de conservació de la biodiversitat amb sòlides bases científiques.

Més informació

• Bosch, M., Herrando-Moraira, S., del Hoyo, A., López-Pujol, J., Massó, S., Rosselló, J.A., Simon, J., Blanché (2019) - New conservation viewpoints when plants are viewed at one level higher. Integration of phylogeographic structure, niche modeling and genetic diversity in conservation planning of W Mediterranean larkspurs, Global Ecology and Conservation 2019, doi:https://doi.org/10.1016/j.gecco.2019.e00580.