Autors: Felipe Domínguez, David Guzmán & Juan Carlos Moreno (Eds)

Títol: Biología de la Conservación de Vella pseudocytisus subsp. paui, una planta amenazada de Aragón

Serie Investigación vol. 56

Pàgines: 308

Any de publicació: 2011

Edita: Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, Saragossa

ISBN 978-84-89862-79-1

Al llarg de més de 300 pàgines s’agrupen 12 capítols i diversos annexos, signats per 19 autors, tant aragonesos com de l’equip de la UAM (l’estudi d’aquest tàxon és la tesi doctoral de Felipe Domínguez), que inclouen introduccions de tipus geobotànic i de conservació a l’Aragó, seguides dels següents articles signats:

• M.B. Crespo – Filogenia y taxonomia de Vella L.
• F. Domíngez, M. Fernández-Mazuecos, J.E. Hernández Bermejo, J.M. Herranz & J.C. Moreno- Vella pseudocytisus L. en España y el Norte de África
• D. Goñi & A. Campo – Distribución, censo y hàbitat potencial
• F. Domínguez, J.C. Moreno & H. Sainz Ollero – Aproximación a la biologia reproductiva
• E. Pérez-Collazos & P. Catalán – Genética de poblaciones
• F. Domínguez, J.C. Moreno & N. Pérez – Dinámica demogràfica
• M. Génova & J. Sánchez – Longevidad: estudiós dendrocronológicos
• J. Cosculluela & J. García – Cultivo en vivero y propagación
• D. Guzmán & G. Sanz – Reintroducción
• F. Domínguez, D. Guzmán & J.C. Moreno – Síntesis y conclusiones

Es tracta d’una espècie emblemàtica per a la conservació de la flora aragonesa, tot i que pot sobtar pels elevats valors de cens:  presència en 36 quadrats UTM d’1x1 km i una població total estimada mitjana de >1.700.000 individus (:126-127). Aquest tàxon disposa d’un Pla de Recuperació del govern aragonès des de 2003 (:289-ss). Al llarg dels darrers 25 anys ha acumulat atenció i finançament més o menys continuat, que ha permès desenvolupar tasques de recerca i de gestió que situen Vella pseudocytisus subsp paui als nivells de coneixement d’altres tàxons emblemàtics en la biologia de la conservació ibèrica com ara Abies pinsapo o Borderea chouardi, per posar-ne dos exemples.

El volum aplega contribucions des d’àmbits molt diversos i amb focus des del nivell de subespècie, de l’espècie global i també del gènere. En aquest darrer nivell, en relació a la flora catalana, volem destacar la justificació documentada i força definitiva de la restitució de Boleum asperum al gènere Vella (=V. aspera) que figura a la contribució de M.B. Crespo, en base a l’existència d’un únic grup monofilètic (a partir de caràcters moleculars –ITS- i morfològics).

Sens dubte, l’experiència de treball de molts anys sobre aquest tàxon recollida al llibre conté nombroses informacions útils i pràctiques sobre metodologia de treball en biologia de la conservació i gestió d’espècies mediterrànies que poden servir de guia en d’altres casos similars d’altres espècies amenaçades, en particular d’arbusts llenyosos, no sempre de fàcil maneig.