Els principals resultats posen de manifest l’existència d’un important polimorfisme intragenòmic per a l’ITS per als tres casos i suggereixen l’existència de múltiples loci ribosòmics, variació que caldrà tenir en compte en futurs estudis filogenètics. També es revela que aquesta regió ITS té prou variació a escala infraespecífica per esbrinar les relacions filogenètiques en espècies o complexos d’espècies amb un estret parentiu, així com en espècies de distribució restringida.

Dels casos estudiats, cal remarcar que Rosmarinus officinalis i R. tomentosus apareixen com a llinatges monofilètics, i a l’interior del primer, no es detecta diversitat genotípica en tota l’àrea de distribució, de manera que les variacions locals no justifiquen cap reconeixement taxonòmic, ni tan sols per a R. officinalis subsp. palaui, que ha estat descrita de les Balears.

Pel que fa al parell de Buxus sempervirens (àrea extensa)- Buxus balearica (àrea restringida), es detecta una clara divisió de les seqüencies obtingudes entre poblacions de la Mediterrània occidental i de l’oriental i es conclou que les poblacions orientals de B. balearica són probablement relictes d’una distribució anterior molt més àmplia.

Idèntica divisió entre poblacions mediterrànies orientals i occidentals és reportada per al grup de Cephalaria squamiflora, i, a escala occidental, s’ha pogut establir l’origen de les poblacions ancestrals de l’antic massís proto-ligúric (Balears/Sardenya/Còrsega...), com a resultat de la divisió en diverses microplaques, sense arribar, però a suportar la divisió del complex en cinc espècies independents. La proposta de la tesi és el reconeixement de dues úniques espècies, C. squamiflora (occidental) i C. balearica (oriental).