Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui està en línia?

Tenim 26 visitants en línia

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Tesi doctoral sobre filogènia i filogeografia, a la UV Imprimeix
diumenge, 19 de setembre de 2010 22:14
AddThis Social Bookmark Button

El proppassat divendres dia 17 va tenir lloc a la Universitat de València la lectura i defensa de la tesi doctoral de Raúl Cosín que duia per títol “Aplicación de los espaciadores ribosomales nucleares transcritos en la filogenia y filogeografía de especies mediterráneas de distribución restringida”, que ha obtingut la màxima qualificació.

La tesi, que ha estat dirigida per Josep.A Rosselló i  Maria Mayol i s’ha dut a terme al Jardí Botànic de la UV, ha estudiat el complex de Rosmarinus officinalis s.l. (incloent-hi R. tomentosus i R. eriocalyx), el parell Buxus balearica-B. sempervirens i el complex de Cephalaria squamiflora a través de l’anàlisi dels polimorfismes de l’espaiador transcrit intern (ITS), una regió de material genètic que actua com a  marcador en filogènia i filogeografia.

Aquest tipus de treballs premeten la comprensió dels patrons de diversitat a escala geogràfica i les relacions de parentiu entre les espècies, que són les bases per a la presa de decisions correctes en la pràctica de la conservació de plantes (prioritzacions, estratègies de captura de mostres per a conservació ex situ, guies per a reintroduccions o reforçaments, etc.)


Els principals resultats posen de manifest l’existència d’un important polimorfisme intragenòmic per a l’ITS per als tres casos i suggereixen l’existència de múltiples loci ribosòmics, variació que caldrà tenir en compte en futurs estudis filogenètics. També es revela que aquesta regió ITS té prou variació a escala infraespecífica per esbrinar les relacions filogenètiques en espècies o complexos d’espècies amb un estret parentiu, així com en espècies de distribució restringida.

Dels casos estudiats, cal remarcar que Rosmarinus officinalis i R. tomentosus apareixen com a llinatges monofilètics, i a l’interior del primer, no es detecta diversitat genotípica en tota l’àrea de distribució, de manera que les variacions locals no justifiquen cap reconeixement taxonòmic, ni tan sols per a R. officinalis subsp. palaui, que ha estat descrita de les Balears.

Pel que fa al parell de Buxus sempervirens (àrea extensa)- Buxus balearica (àrea restringida), es detecta una clara divisió de les seqüencies obtingudes entre poblacions de la Mediterrània occidental i de l’oriental i es conclou que les poblacions orientals de B. balearica són probablement relictes d’una distribució anterior molt més àmplia.

Idèntica divisió entre poblacions mediterrànies orientals i occidentals és reportada per al grup de Cephalaria squamiflora, i, a escala occidental, s’ha pogut establir l’origen de les poblacions ancestrals de l’antic massís proto-ligúric (Balears/Sardenya/Còrsega...), com a resultat de la divisió en diverses microplaques, sense arribar, però a suportar la divisió del complex en cinc espècies independents. La proposta de la tesi és el reconeixement de dues úniques espècies, C. squamiflora (occidental) i C. balearica (oriental).

 

Darrera actualització de diumenge, 19 de setembre de 2010 22:25